dijous, 10 de desembre del 2009

Notes del IX Workshop REBIUN sobre proyectos digitales. Programa. Salamanca, 1 i 2 octubre 2009

Notes del IX Workshop REBIUN sobre proyectos digitales. Programa. Salamanca, 1 i 2 octubre 2009

- La tierra es plana, pero la información és líquida (Friedman/Llorens)

- La biblioteca coma interfície entre la tecnología i l’usuari.

- Bibliotecari = gestor de recursos digitals i facilitador de tecnología

- Faraó Llorens (Vice-rector de la Universitat d’ Alacant.- Los retos de la web 2.0 de cara a l’EEES:

o Els nadius digitals estan sent educats per bàrbars digitals, o en el millor dels casos per immigrants digitals (que sempre parlaràn amb accent)

o Ecosistema tecnològic de l’aprenentatge:

§ No hi ha una única plataforma tecnològica

§ L’ objectiu és que l’alumne aprengui però amb diferents models i maneres d’ensenyar

§ Retos 2.0: web en versión beta continua (mai està acabada)

- Les xarxes socials com a “blablateca”: es permet parlar, quan més millor, però cal analitzar el què es diu. Internet ha pasta de ser la gran biblioteca a la gran conversa

- L’ aïllament del silenci

- Torres Salinas. Indicadores 2.0 para ciencia 2.0 (Presentació powerpoint molt interessant)

- Gestió de proyectes digitals:

o Els aspectos relacionats amb l’ obtenció dels drets i les condicions d’accés han de quedar molt clares

o Drets:

§ Morals: intransferibles. Experien amb la mort de l’autor

§ D’ explotació : transferibles. Expiren 70 anys después de la mort

§ Les biblioteques han de gestionar si volen divulgar

§ Objectius:

· minimitzar el risc i el conflicte

· adquiri coneixement per establir un model de gestió eficient

· afavorir la reutilització dles materials publicats

Repositoris institucionals i Openacess

- GREDOS.USAL.ES -Repositori Institucional de la Universitat de Salamanca

- OPENDOAR -Directori de repositoris institucionals

- REPOSITORI66.COM – Mapa mundial de repositoris
- ROAR – Registre de dipòsits d’accés -obert

- UNIVERSIA (OPENCOURSEWARE) – Recopilatori de materials docents opencourseware
- SHERPA ROMEO – Possibilitats d’arxiu de revistes electròniques: Categories per colors:
- verd: arxiu pre-print i post-print
- blau: arxiu post-print (la versió final després de ser revisada després per pars)

- groc: arxiu pre-print (la versió final abans de ser revisada després per pars)
- blanc: arxiu no permès
-
DULCINEA Projecte que té per objectiu conèixer les polítiques editorials de les revistes espanyoles. Anàleg al projecte ROMEO-Sherpa.

- DINICertificat per assegurar la qualitat dels repositoris digitals.

- OAI-PMH Protocol per a la recollida de dades. Interoperabilitat a través de l'intercanvi de metadades.

- RECOLECTA – Eina per coordinar els registres open access dels repositoris espanyols de ciencia i tecnología.

Eines d’interès per la web 2.0


- SCIVEE – Una MENA de Youtube científic

- ZOTERO - Gestor de citacions bibliogràfiques. És una extensió de Firefox. Molt útil. Similar a Refworks però més fácil. fonts d'investigació.

- DEL.ICIO.US Servei de gestió d’adreces d’interès via web. Facilita la categorització amb paraules clau (etiquetes) i compartir-les amb altres usuaris.

Eines d’avaluació de sites:

- SOCIAL.SCAN Mesurador de la popularitat d’una pàgina web.

- SITEMENTION - Eina que permet conèixer la popularitat d’ una web en base a les mencions rebudes des de la web social

- SOCIALMENTION – Alertes sobre continguts. Funciona igual que les alertes de Google però pels mitjans de comunicació social: blogs,… Molt interessant

- ://URLFAN - Servei d'indexació que classifica els llocs web per popularitat, basada en el blog de mencions

- CITEBASE.ORG – Projecte pilot d’índex de cites de la literatura cientifíca a Internet. Versió en proves, però és una alternativa a Science Citation Index

- POSTRANK – Ranking de blogs de character científic

ELIS – eprints en Library and Information Science

EXIT – Directori d’experts en documentació

MODS – Metadada object Description Schema. És XMLbasat en l'esquema de descripció bibliogràfica

DBPEDIA – Projecte per extreure informació estructurada de la wikipedia, per posar-la a disposició de la web semántica

Tinyurl.com – Web per escurçar les adreces URL excessivament llargues

Els productes i serveis d’informació davant la generació Google

Seminaris de l’aula Jordi Rubió i Balaguer

Els productes i serveis d’informació davant la generació Google

David Nicholas. University College of London

http://www.ucl.ac.uk/infostudies/research/ciber/

Idees claus (amb algunes notes meves):

- El repte de la universitat és construir ponts entre el seu propi univers i el dels seus usuaris. La biblioteca ha d’esdevenir l’interfície entre la tecnologia i l’usuari.

- El futur és un punt d’inflexió continuat que es conforma com a realitat permanent

- Entorn: Cada vegada es consumeix més informació i a qualsevol lloc però la informació cada cop és més volàtil. Tothom té elecció i així ens transformem en consumidors però no sempre el que podem consumir és el millor: acceptem més el que és ràpid que el que és millor.

-

- Estem en un nou paradigma caracteritzat per:

o la desintermediació: els usuaris necessiten cada cop menys els intermediaris: es vol el control de la informació i poder escollir (ex: bitllets d’avió,…)

o el Decoupling (desacoblament): Cada cop sabem menys dels nostres usuaris.

o Tots sóm la generació Google: ens hem convertit en consumidors electrònics, independentment del que estem buscant: documentació o qualsevol altre producte. Els patrons de comportament són similars entre adults i joves. Tenim un comportament endèmic: la xarxa i Google, per això tothom es comporta igual.

o El 90 % dels usuaris es comporten com a robots (només mirant índex i passen de puntetes per la superfície de la informació).

§ La gent creu que perquè passa de puntetes per tot un munt d’informació ja té el coneixement (és com tenir llibres a les prestatgeries però sense haver-los llegit).

§ La capacitat d’atenció dels usuaris és molt i molt limitada (es passa molt ràpidament d’un lloc a l’altre).

o Increment dels accessos: ¼ part es fa fora de la jornada laboral i el 15% durant els caps de setmana. I sobretot accessos a hores intempestives perquè com es pot buscar des de tot arreu.

o Ningú fa servir les cerques avançades, tothom vol el més simple. Inclús els professionals de la informació quan són usuaris en altres sistemes.

§ Els usuaris són promiscus en aquest nivell: els joves ho són els que més i els homes més que les dones.

§ Els usuaris no torna als llocs perquè no se’n recorden d’ on han estat i a més fan servir els motors de cerca amb 2 ó 3 paraules i miren els primers resultats i d’aquí només a les primeres pàgines. Hi ha una inèrcia que ens porta a aquest comportament. Ho mirem tot alhora com quan fem zapping a la TV. Fem saltironets d’aquí allà i això és una acceptació del fracàs.

§ La visió ha reemplaçat la lectura. Power browsing. La gent ja no llegeix, només es veu. L’ horitzontal ha desplaçat el vertical (els abstracts són genials!). Els articles no es llegeixen més de 5 minuts, si el text és més llarg ja no es llegeix...!

o Òsmosi digital: podem actualitzar el coneixement molt ràpidament.

o Importància de la marca. Els usuaris no saben de qui és la informació ni qui la proporciona. El secret és estar molt a prop de l’usuari. No estan ben preparats per avaluar la informació que sovint és crítica per ells.

- Objectius: Cal descobrir el patró de comportament de la cerca d’informació. La gent no diu el que fa ni com ho fa per això cal saber el que realment ha fet. (L’ University College of London desenvolupa el Projecte de l’empremta digital: una base de dades que cobreix el comportament de 10 milions de persones de tot el món, analitzant les activitats mètriques i les informacions del comportament i les seves característiques.

Un grup català llança una llibreria digital i un lector d'e-llibres

Un grup català llança una llibreria digital i un lector d'e-llibres

L'accés es fa a través del web www.leqtor.com i a diferència d'altres sistemes en què l'aparell lector només es pot fer servir en un web determinat, la proposta del grup català consisteix en un sistema obert. Això significa que amb el seu lector es podran adquirir llibres digitals a qualsevol llibreria digital (sempre que aquest centre de venda tingui un acord amb Leqtor) i que a la seva llibreria digital s'hi podrà accedir amb qualsevol altre aparell lector.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Eines per la presentació de projectes

Eines per la presentació de projectes: Metrica3, UML, Alfresco, Comindwork,...
Més informació aquí.

TSIUC 2009



El passat 11 de novembre va tenir lloc a Tarragona la Trobada TSIUC 2009. L'ús de les TIC per a la innovació docent amb el propòsit de mostrar, d' una banda les tecnologies emergents avui en dia per l' elearning, i per l' altra les experiències que s' estàn duent a terme. Cal destacar la ponència de Jordi Adell: La universitat del segle XXI.

Algunes cosetes més sobre la trobada aquí.

FICOD 2009: Foro Internacional de Contenidos Digitales

Del 17 al 19 de Novembre del 2009 va tenir lloc a Madrid FICOD 2009: Foro Internacional de Contenidos Digitales

Taula rodona:Cap a on va el llibre digital

Aquí teniu un petit resum de les idees generals:

Más de 200 ponentes, 29 mesas redondas, 101 talleres, 33 eventos especiales, una zona de exposición con 24 stands en FICOD 2009. Han participado más de 15.000 profesionales.

La industria de contenidos en España ha mantenido un crecimiento del 3% anual en el periodo 2004-2008, en línea con el crecimiento a nivel mundial. La importancia del sector de los Contenidos Digitales se manifiesta en la proporción que el mismo va teniendo dentro de los contenidos.

La industria de contenidos digitales ha experimentado un crecimiento del 82% en este mismo período.

Publicaciones. El consumo de diarios digitales se ha incrementado un 24% respecto al año anterior, alcanzando los 6,4 millones de lectores, lo que representa ya el 47,5% de los lectores de prensa tradicional.

Los libros electrónicos, que en España alcanzan los 321 millones de euros, comienzan a superar en algunos países a las versiones impresas en el caso de obras literarias de gran éxito, como es el caso de las ventas de libros para el dispositivo Kindle de Amazon.

El volumen de facturación de la vertiente online de las revistas se encuentra en la fase incipiente de su desarrollo, lo que le da a la publicidad online una alternativa de mercado. Para este formato, el crecimiento de los ingresos en 2008 fue del 44 %.

Sociedad en Red.

El porcentaje de población española que consume Contenidos Digitales ha aumentado en un 5,9% respecto a 2008, lo que el 70,3% de la población consume algún tipo de contenido digital.

La comunidad de internautas españoles se consolida como la más activa del mundo en el uso de las redes sociales tras Brasil: 3 de cada 4 internautas participan en una o más de estas redes.


Resum de les ponències principals:


- Resum FICOD 2009

- Conferència Google

- Conferència Microsoft